La supervisió de la tesis doctoral.

Com prevenir i encarar problemes i incidents?

L'Educació doctoral innovadora

  • Augment exponencial en la producció científica i publicació de reglaments i manuals sobre la qualitat i excel·lència en educació doctoral (EHEA, ERA, OCDE, etc.).

  • Desenvolupament i implementació de programes de doctorat formalment estructurats (en el context català, regulats pel RD 99/2011):

    • Estipulació d’una durada màxima del doctorat de 3 anys, amb un any prorrogable.

    • Recull d’evidències sobre la qualitat de la formació dels doctorands mitjançant el Document d’Activitats Formatives del Doctorand.

  • Una atenció creixent en la qualitat de l’educació doctoral i, en especial, de la supervisió doctoral.

    • Implementació de cursos de formació específica per capacitar els supervisors de tesi doctoral. En alguns contextos, necessari superar un procés d’acreditació de competències en supervisió.

  • Focus en la mobilitat dels doctorands en les tres dimensions del concepte: internacionalització, interdisciplinarietat, i intersectorial.

  • Focus especial per part de les universitats en proporcionar una formació doctoral que garanteixi l’adquisició d’habilitats i competències transferibles a múltiples contextos, per tal de fomentar l’accés al mercat laboral dels recents doctors i doctores.

  • Vincular de forma més efectiva els candidats doctorals a carreres professionals de recerca en el sector públic i privat, tant en l’àmbit universitari com fora de la universitat.

  • Formalització dels noves trajectòries doctorals mitjançant la creació de Doctorats Moderns: industrial, professionalitzador, clínic, etc.

L'estudiant de doctorat del s. XXI

Noves demandes acadèmiques:

  • Temps limitat per realitzar el doctorat (3-4 anys).
  • Document d’Activitats Formatives del Doctorand.

  • Publicació durant els estudis de doctorat

Canvis en el perfil d’investigador:

  • Noves motivacions i propòsits per iniciar el doctorat.

  • Noves expectatives de carrera professional.

Canvis en els out-puts i productes:

  • Tesis per articles (obsolescència de la monografia).

  • Productes més orientats a la transferència de coneixement a la societat i sectors no acadèmics.

  • Portafolis d’evidències que mostrin l’assoliment de competències transversals i de recerca.

Canvis en els processos:

  • Co-autoria

  • Equip supervisor

  • Diversificació de trajectòries per desenvolupar la identitat com investigador i la carrera professional en recerca.

El supervisor del s. XXI

Tipus de supervisió doctoral condicionada per:

  1. Tipus de doctorat 

  2. Característiques del doctorand 

  3. Fase de la trajectòria doctoral en la que ens trobem 

El rol del supervisor és situat i dinàmic; evoluciona al llarg de la trajectòria i ofereix acompanyament pels nous reptes:

  • Escriptura científica (co-autoria)

  • Qüestions ètiques

  • Creació de trajectòries individualitzades

  • Xarxa de suports

  • Xarxa de contactes

  • Balanç entre la vida acadèmica I la vida personal

Modalitats de supervisió:

  • Co-supervisió

  • L'equip supervisor

  • Col·laboració amb figures de supervisió de sectors no acadèmics i/o universitaris. 

Referències bibliogràfiques i recursos web

Descarrega’t el llibre The European Higher Education Area.

 

Principles of Innovative Doctoral Training (Vittorio, 2015, p. 548):

  • research excellence;

  • attractive institutional environment;

  • interdisciplinary research options;

  • exposure to industry and other relevant employment sectors;

  • international networking;

  • transferable skills training;

  • quality assurance.

Descarrega’t el Handbook per la supervisió de doctorats moderns del projecte SuperProfDoc.

  • Un 20% dels doctorats europeus són disciplinars; un 21.2%, trans-disciplinars; un 27% multi-disciplinars; i un 31.8%, professionals.

Al manual també hi trobareu una síntesis dels principals canvis en el perfil de l'estudiant de doctorat i l'estil de supervisió en els doctorats moderns.

Åkerlind, G., & McAlpine, L. (2017). Supervising doctoral students: variation in purpose and pedagogy. Studies in Higher Education, 42(9), 1686–1698. http://doi.org/10.1080/03075079.2015.1118031

Castelló, M., Mcalpine, L., & Pyhältö, K. (2015). Trends influencing researcher education and careers: What do we know, need to know and do in looking forward. Frontline Learning Research, 3(3), 1–4. http://doi.org/10.14786/flr.v3i3.197 Descarrega't l'article.

Curaj, A., Matei, L., Priscopie, R., Salmi, J., & Scott, P. (Eds.). (2015). The European Higher Education Area. Between Critical Reflections and Future Policies. http://doi.org/10.1007/978-3-319-20877-0

Malfroy, J. (2005). Doctoral supervision, workplace research and changing pedagogic practices. Higher Education Research & Development, 24(2), 165–178. http://doi.org/10.1080/07294360500062961

McAlpine, L., & Norton, J. (2006). Reframing our approach to doctoral programs: an integrative framework for action and research. Higher Education Research & Development, 25(1), 3–17. http://doi.org/10.1080/07294360500453012

Ministerio de Educación (Gobierno de España) (2016). Real Decreto 99 / 2011 por el que se regulan las enseñanzas oficiales de doctorado. Texto consolidado.

Fillery-travis, A. (2017). Multi-disciplinary Practice Based Doctorates: An Appreciative Inquiry in Design, Development, and Delivery in the European Union. SuperProfDoc Project Conference.

Follow us:

  • Researcher Identity
  • Researcher Identity
  • Researcher Identity

Funding:

Partners and collaborators:

Researcher Identity Development (2017). This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License